Divendres 3 de juliol, Hotel AC General Álava de Vitòria, 21h: punt de trobada de la majoria de membres del Barcelona Atletisme que disputaven els seu Campionat d’Espanya de Veterans. Salutació i feed-back d’informació. El Menotti (24’’94) i la Maribel (1’13’’49) contents, perquè tots dos havien passat a la final dels 200m.ll. i 400m.ll. respectivament. El José frustrat (14è de 20 participants), perquè tornava a fer 1’00’’32, una barrera que no ha pogut millorar en cap 400 a l’aire lliure.
Dissabte al matí, i la Maribel encara la final dels 400m.ll. amb l’objectiu de passar a 34’’ els 200, de sortir amb valentia i confiança. Fita aconseguida, però amb noves sensacions: no és capaç de superar, durant tota la recta d’arribada una contrincant que va un metre per davant d’ella. Senyal inequívoc que ho ha donat tot.
Arriba 1’’ per sota de la marca a què ens té acostumats (1’12’’61) i, a les portes de podi, queda.
Ja som al migdia i és el torn de la Núria en una nova prova: els 80 metres tanques. Surten tres i de seguida una es destaca. Queden la Nu i una altra atleta saltant alhora tanca rere tanca, situació incòmoda i estressant que previsiblement fa perdre la concentració a la nostra atleta i la fa caure a dues tanques de l’arribada. Amb decepció, però coratge, s’aixeca (com fa dia rere dia en tot allò que prova) i arriba. 2a de la categoria W40 i 23’’13. Mentre la curen es pot veure un toc de tristesa en ella, però jo he vist la llum: és la prova que millor li he vist disputar des que la conec, és la seva prova.
A les 17h. tornem a les pistes, on seran protagonistes la Lluïsa i la Núria per començar. Ara salten, llargada. La desmotivació s’ha apoderat en el dia d’avui de la nostra jove atleta, i no podem extreure del salt més que atabalament i un discret salt de 3,31m. És el torn del triomf de la nostra Rúbia, que en el seu segon intent, només corregint la velocitat de la seva cursa, s’estira amb 3m/s de vent fins als 3,85m., distància que li suposa la plata en el salt i marca personal.
 |
| De 2009 – juliol – Cnat.Esp Veterans – Vitoria |
 |
| De 2009 – juliol – Cnat.Esp Veterans – Vitoria |
Mentre acaben de realitzar el concurs, surt el José en les elimnatòries dels 100m.ll. Són 4 sèries i és impossible una classificació per a la final, per tant l’objectiu és córrer el més ràpid possible i fer 13’’ poc. Aquesta fita sí que l’abasta, se’l veu ràpid, i arriba amb 13’’28, tot fent 17è del total en una prova que quasi no prepara.
 |
| De 2009 – juliol – Cnat.Esp Veterans – Vitoria |
Arriben els 800m.ll., i primer és el Toni qui ha de demostrar la seva recuperació de la lesió. L’home diesel, passa la primera volta despenjat de tothom a la sèrie B, en 1’22’’. Però ell no pateix de deteriorament del ritme, i va atrapant un a un tots els atletes de la seva sèrie, tornant a completar la volta en 1’22’’, acabant 2n de la sèrie i 7è d’Espanya M60. Uns minuts més tard el nostre actual Campió de Catalunya ha de defensar el seu títol. Surt a la sèrie bona, que acaba guanyant un altre català, el millor de la categoria en l’actualitat, el Joaquin Joyas. El Germán sap que això no és “moco de pavo” i que per fer un bon paper caldrà córrer des del principi. La tàctica és clara: aguantar a la cua del grup per no morir a la primera volta i deixar-ho tot a la segona. La cursa és tal i com estava prevista. El Tuareg passa pel toc de campana l’últim del grup en 1’07’’ i ja va tocat. Es despenja dels seus rivals a manca de 300 metres i davant del desig i la por de tots nosaltres preveient una retirada, sobrepassa la línia dels 200. Ara ja sabem que arribarà i que haurà de lluitar amb l’Andrés9, l’únic despenjat del grup que compacta forces per avançar el Germán. Ell ho sap, i espera a ser sobrepassat. En el moment que el veu al costat, ja a la recta d’arribada, treu forces d’on pot i no es deixa guanyar. 2’22’’13, 11è de la cursa i 12è d’Espanya. Com es nota on té els grans atletes l’estat espanyol.
 |
| De 2009 – juliol – Cnat.Esp Veterans – Vitoria |
Es fa de nit i amb ella arriben les finals d’una de les proves més espectaculars : els 100m.ll. En aquesta final surt la Maribel en W45, on es fa amb el bronze, tot i que és quarta de la prova, amb un registre de 15’’09, a menys d’una dècima de la segona i amb MMT. A la següent cursa, la Nu treu la punta de la velocitat que li queda, però davant dels cohets que té com a rivals, només es pot fer amb el 8è lloc amb 17’’01. Ja al matí, la Laura Tramuns havia realitzat les eliminatòries d’aquesta prova i havia quedat a les portes de la final, éssent 9a amb 16’’75.
 |
| De 2009 – juliol – Cnat.Esp Veterans – Vitoria |
Quan ja pensàvem que tot havia acabat, passades les 22h., comencen els relleus. Finalment la Lluïsa forma part d’un equip de 4×100 de dones de 50 i 55 anys, i el José ha estat cridat a darrera hora per un equip M40 de la mateixa distància. Tots dos, realitzant la 2ª corva del relleu contribueixen a la victòria del seu equip, per tant sumem 2 ors per al Barcelona Atletisme en aquesta prova.
Arriba diumenge, i a les 10h. del matí ja tenim el Tito saltant perxa. Tot i haver dormit bé i reflexant tranquil·litat i entusiasme, el Campionat el venç, i surt de la prova realitzant tres nuls a una alçada que podia superar sense dificultat. Una llàstima.
 |
| De 2009 – juliol – Cnat.Esp Veterans – Vitoria |
En el triple, també prova matinadora, la Lluïsa s’enduu un altre or amb un salt de 8,35m, a pocs metres de la seva marca personal i amb tots els dubtes de amb quina cama saltar.
El Toni, ja amb la seguretat del dia anterior, realitza el milqui a l’única sèrie, i després d’una cursa conservadora i en progressió al més pur estil Alonso Brother’s, aconsegueix la seva equació preferida, doblant el temps del 800 (5’27’’74) i fent 6è.
En els 200metres llisos ens trobem, com bé diu, el Menotti, amb un jutge que manté molta estona la posició de “llestos”, cosa que provoca molts nuls. Surt pel carrer 8, cosa que afavoreix la seva gambada, però la sortida li treu aquelles centèsimes necessàries per acabar amb un gran registre. Tot i el mal començament de cursa, corre molt i arriba 7è amb 24’’82, rebaixant la marca de les eliminatòries.
 |
| De 2009 – juliol – Cnat.Esp Veterans – Vitoria |
Després és el torn de la Rúbia, que tot volent guanyar la campiona de la categoria següent, acaba cedint el seu primer lloc en el 200 i fa 33’’99. La Maribel en una bona cursa, acaba 5a (4a d’Espanya), amb 31’’35, i la Laura és 6a en W35 amb 35’’05.
La majoria marxem i es queden la Nu i la Llu per fer l’alçada i el martell a la tarda. Això ja ho heu llegit, però davant de l’esgotament de la nostra campiona d’alçada que només pot abastar el metre 18, apareix la gran sorpresa del Campionat.
La Núria per fi obté la recompensa merescuda a tot l’esforç realitzat durant mesos i es proclama Campiona d’Espanya de Salt d’alçada amb marca personal d’1,24m. Després farà marca personal en el martell, però no serà gens equiparable a l’emoció que li ha suposat el salt d’alçada.
Finalment, uns contents i d’altres decebuts, però així són les coses, i el nostre nou Club torna amb 7 medalles dels Campionats d’Espanya (si em permeteu comptar la de la Maribel).
Sandra Alonso.