Matí fred i gris a la capital de l’avellana. Quatre bones
persones a la recerca de l’atleta que porten a dins. Alguns han
d’explorar poc per trobar-lo altres, bé jo mateix, he de buscar
ben al fons de la motxilla per trobar-lo. Com els polítics
després d’un escrutini electoral tots havíem guanyat, això si
amb les dosi de sinceritat que escau a la bona gent. El
Gerard Tortajada ( amb nosaltres gràcies al bon ofici d’en
German) entre els primers (entra el 5è), el German per davant
de l’atleta que s’havia proposat passar (entra 18è) un “pelin”
per sobre del seu objectiu matemàtic, el nostre quart home, “el
senyor de la perxa” entra per a fer equip i acaba completant
les tres voltes i finalment jo mateix, el tercer als punts,
que amb un tran tran prudent encara he aconseguit passar a tres
o quatre corredors (entro 23è). Com encara no s’han
publicat els resultats oficials no puc parlar de”guarismes”
això ho deixo pel German que li encanta.*
Les sensacions son difoses 6 km intentant no escoltar-me però
sense èxit. Constantment la valoració ritme/risc passant per
davant de la paraula equalitzadora: acabar, puntuar.
Feia un any que no em posava una samarreta de tirants, però és
tan “xula” que hauré d’entrenar més i/o diferent per poder-la
lluir a més llocs. Espero veure aviat les fotos!!
Gràcies David per la sort que m’has fet arribat via sms i no
seria just no finalitzar la crònica sense deixar constància
escrita de l’abnegada paciència de la Juani i de l’Helena.
“Ojo al dato”: El circuit, que per cert és força maco, havia
rebut un informe favorable del nostre home a la cort de la
RFEA, per cert, segurament un republicà!
Eugeni Press
*Finalment 6ns a 2 punts del primer equip català (Lluisos de Mataró)